Químic, físic i biòleg francès considerat com un dels creadors de la química moderna. Lavoisier establí els principis bàsics de les reaccions de combustió i descobrí l’oxigen com un dels gasos components de l’aire. Va enunciar la llei fonamental de conservació de la massa en les reaccions químiques.

Químic i metge espanyol, considerat com el pare de la toxicologia moderna i una figura cabdal en el camp de les ciències forenses. Va néixer a Maó (Menorca) i va ser catedràtic de Medicina Legal i de Química Mèdica. Degà de la Facultat de Medicina de París i president de l’Acadèmia de Medicina de França.

Químic francès conegut per les seves tècniques d'inoculació, desenvolupà la primera vacuna contra la ràbia. Pasteur va inventar el procés conegut com a pasteurització, segons el qual escalfant líquids com la llet se’n mataven tots els bacteris i floridures que ja contenien.

Químic rus, catedràtic de la Universitat de Sant Petersburg, l’any 1869 publicà el llibre Principis de Química, en què presentà la taula periòdica dels elements químics coneguts, classificats en ordre creixent segons les masses atòmiques i agrupats en files i columnes, de manera que els elements d’una mateixa columna presentaven un comportament químic semblant.

Químic suec guardonat amb el Premi Nobel de Química l’any 1903 en reconeixement per la Teoria de la Dissociació Electrolítica. Arrhenius va esser l’autor de la primera teoria sobre el concepte d’àcid i de base i va contribuir al desenvolupament de la Cinètica Química

Químic nord-americà, d'origen belga, que el 1907 va inventar la baquelita, un plàstic barat, no inflamable i versàtil que va revolucionar les llars nord-americanes i que encara avui continua present en forma de mànecs de paelles, recobriments, etc.

Químic nord-americà, va rebre el premi Nobel de Química de 1954 per les seves investigacions sobre els enllaços químics. La seva implicació en les campanyes per aconseguir la prohibició de les proves amb armes nuclears el va fer mereixedor del premi Nobel de la Pau el 1962.

Químic i professor universitari britànic que, juntament amb Robert Curl i Richard Smalley, va rebre el premi Nobel de Química el 1966 pel descobriment dels ful·lerens. Els pioners descobriments de Kroto varen obrir la porta a l’estudi dels nanotubs de carboni i del grafè.

Enginyer químic mexicà que, juntament amb Paul J. Crutzen i Frank Sherwood Rowland, va rebre el premi Nobel de Química el 1995 per les seves investigacions sobre química atmosfèrica. Va descobrir l’existència del forat de la capa d’ozó atmosfèric a l’Antàrtida.

Enginyer i científic israelià, rebé el premi Nobel de Química el 2011 pel descobriment dels quasicristalls, que ha suposat una redefinició de l’estructura molecular dels sòlids i un avenç fonamental en el camp dels nous materials amb propietats tecnològiques, la qual cosa ha permès d’impulsar les noves tecnologies estratègiques d’avantguarda.