També coneguda pel nom de casada, Marie-Anne Lavoisier, és una científica francesa que va col·laborar amb el seu marit, A. Lavoisier, en els estudis que provaren la falsedat de la teoria del flogist. Aquesta revelació els va portar al descobriment de l'oxigen i a explicar les reaccions de combustió. Edità les Memòries de Química de Lavoisier, que establiren les bases de la química moderna.

Científica austriacogermànica, autodidacta i pionera en l'estudi de la tensió superficial i de les monocapes. Va dissenyar el primer instrument, la cubeta de Pockels, per mesurar la tensió superficial en monocapes d'olis, greixos i sabons, i de la grandària de les seves molècules.

Científica francesa d’origen polonès, pionera en els estudis de la radioactivitat natural, va desenvolupar tècniques per aïllar isòtops radioactius, les quals li permeteren de descobrir el poloni i el radi. Va rebre el Nobel de Física (1903) i el de Química (1911).

Científica francesa, filla de Marie Curie. Amb el seu marit, Frédéric Joliot, va rebre el premi Nobel de Química el 1935 pels seus treballs en la síntesi de nous elements radioactius. Els seus estudis, pioners en física nuclear, conduïren al descobriment del neutró per part de Chadwick el 1932.

Química i cristal·lògrafa britànica que va impulsar el desenvolupament de la cristal·lografia de grans molècules. Va establir l'estructura tridimensional de la penicil·lina, la vitamina B12 i la insulina. Va rebre el premi Nobel de Química el 1964.

Química i cristal·lògrafa britànica que contribuí a l'establiment de l'estructura de l'ADN i de l’ARN. La seva fotografia 51 sobre la difracció de raigs X de l'ADN va confirmar la proposta de Watson i Crick de l'estructura doble helicoïdal de l'ADN, que establí les bases la genètica moderna.

Bioquímica i doctora en Química espanyola que ha fet importantíssimes contribucions en el camp de la bioquímica, com la determinació de la direccionalitat de la lectura de la informació genètica, i el descobriment i caracterització de la polimerasa d’ADN del fago Φ29.

Química i cristal·lògrafa israeliana que va rebre el premi Nobel de Química el 2009 pels seus estudis sobre l'estructura del ribosoma, de la seva funció biosintètica de proteïnes i de la manera com actuen els antibiòtics que ataquen el ribosoma bacterià.

Científica i enginyera química nord-americana pionera en l'ús de l'evolució dirigida per crear sistemes biològics útils per produir productes farmacèutics o industrials amigables amb el medi ambient. Va rebre el premi Nobel de Química el 2018.