Gas noble monoatòmic, incolor, inodor i insípid. De baixa densitat i inert. Utilitzat en criogènia perquè és, entre tots els elements, el que té el punt d'ebullició més baix.

El sodi és un element químic de nombre atòmic 11. El seu símbol, Na, procedeix del llatí natrium. Metall alcalí, tou i platejat. Molt abundant a la naturalesa.

El clor és un halogen que, a temperatura estàndard i en estat pur, és un gas groc-verdós. Es presenta en forma de molècules diatòmiques Cl2.

El seu símbol, Hg, procedeix del llatí hidrargirium. Metall platejat que, a temperatura estàndard, és un líquid inodor. Es mescla amb metalls com l'or o la plata per produir amalgames.

Metall platejat que es presenta en tres isòtops radioactius, sent 235U l’únic isòtop fissible que es troba a la natura. L’utilitzen com a combustible a les centrals nuclears.

El 1869 Mendeléiev (rus) i Meyer (alemany) arribaren a una mateixa classificació dels elements, en què les seves propietats es repeteixen periòdicament, si són ordenats de manera creixent segons la massa atòmica.

A partir dels estudis de l'anglès Moseley (1913), els elements s'organitzaren en ordre creixent segons el nombre atòmic, i així restaren solucionats els problemes que presentava la TP de Mendeléiev.

Són les set files horitzontals que resulten de classificar els 118 elements en ordre creixent segons el nombre atòmic. El primer període el formen l'H i l'He.

La TP consta de 18 columnes (grups), que són conjunts d'elements amb propietats semblants. La IUPAC recomana que siguin numerades de l'1 al 18. N’hi ha que tenen noms especials: alcalins, alcalinoterris...

Fora de la classificació dels 18 grups (columnes), se situen 28 elements de transició interna: lantànids, del període sisè, situats a la fila superior, i actínids, del setè, a la fila inferior.